<--- back

 

Espectacle de teatre visual

calendari |fitxa tècnica | fotografies | video I premsa | dossier

 

Direcció, dramatúrgia i interpretació Xavier Bobés

Espai sonor i música original Julià Carboneras

Construcció escenografia i atrezzo Sandrine Veyry

Vídeo Albert Coma

Direcció actoral Eric de Sarria

Llums Julià Carboneras i Xavier Bobés

Construcció Petit Regne Daniel Benito

 

“…i es va trobar envoltat de peces. Res acabava de tenir sentit. El tot no existia per ell mateix ja que sempre es trobava mancat d'alguna part important…”

 

El rei de la soledat és un espectacle de teatre visual que presenta un univers ple d'amagatalls, estructures decadents i personatges solitaris.

PLAYGROUND comença amb aquest espectacle un període dedicat a la investigació de nous elements escènics. El procés de creació s'inicia amb la mescla de diferents disciplines artístiques mitjançant el joc de l'atzar: s'escriu un conte, s'inventa un assaig/espai de joc anomenat “regne de la soledat” on es qüestionen i es proven els possibles diàlegs entre diferents disciplines i s'improvisa amb objectes des d'un punt de vista poètic pel que han estat i volgut dir en relació amb l'home (penetrar en el record d'aquests objectes per rescatar experiències i sensacions d'aquells que els han manipulat).

Tots els objectes que es manipulen a escena tenen un punt en comú: són coses trencades , objectes obsolets. Éssers deambulants de les profunditats, monstres quotidians fantàstics perduts en el temps, lliures de codis, sense rumb. Personatges que s'han reconstruït, han modificat el seu aspecte. Situats darrere i després de tot, a la cantonada, de mig canto intuïm els viatjants cap enlloc, especialistes en perdre el temps: fugitius, invisibles, sense forma concreta, pallassos, d'ulls plorosos i ulls entremaliats…

Trobem també una sèrie d'objectes – encaix per l'home per poder pensar i expressar –se, per poder portar un ordre. Conducta distant, resultat immediat.

 

Observar les formes i les essències des d'un punt de vista humà. Atrapar els sentits dels petits gests sense grans intencions. La senzillesa de la sinceritat en les coses. La complexitat de tot allò aparentment irreductible.

Construir un espai atemporal per apreciar el valor del temps, i amb aquest, no tenir cap pressa.

 

Destruir i reconstruir els objectes a manipular, improvisar i jugar amb l'atzar, escriure imatges i teatralitzar paraules, la fotografia observada com un element teatral i mòbil, la pel·lícula que és imatge recordada, pintura en l'aire.

 

« El rei de la soledat » és un espectacle sense paraules per a tots els públics

 

Coproducció del Festival NEO 2006, 6è Premi de Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2005 i PLAYGROUND

Amb la col.laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació – Generalitat de Catalunya, L'Estruch de l'Ajuntament de Sabadell, Centre Cultural la Mercè de Girona, Cèl.lula Sant Mori i l'Institut Ramon Llull